Aquí tens una mostra singular de la poesia de Guillem de Berguedà: una divertida tençó, un diàleg del trobador ( Senyor) amb una oreneta, que, com veureu, és la missatgera d'una dama que a través de l'ocell es mostra força atrevida.
ORENETA, EL TEU CANT M'ENFURISMA
I
Oreneta, el teu cant m'enfurisma:
què vols? què cerques? que no em deixes dormir?
M'has enutjat i no sé què respondre,
perquè jo no he estat sa des que vaig travessar Gironda;
i com que no em dius salutació o missatge
de Bon Esper (Bona Esperança), no entenc ton llenguatge.
II
Senyor amic, ràpidament em féu venir
la vostra dama, perquè té desig de vós,
i si ella fos, com ho sóc jo, oreneta,
ja fa dos mesos que us fóra a l'espona;
però com que no sap el país ni la ruta,
m'ha enviat ací per saber la vostra intenció.
III
Oreneta, millor t'hauria d'acollir
i honrar-te i estimar-te i servir-te més.
Que us salvi el Déu que tot el món corona,
que formà cel i terra i mar profunda;
i si jo us he dit alguna vilania,
per favor us demano que no se'm torni dany.
IV
Senyor amic, qui em féu venir a vós,
Vostra dama, em féu jurar i prometre
que us recordés la sibella de la gonella
i l'anell d'or, que convé que s'amagui,
i quan us va posar la bona fe en penyora
amb un bes que tinguéreu per avançat.
V
Oreneta, del rei no em puc separar
perquè a Tolosa em convé seguir-lo;
però bé sap mon Jordan, que encara que algú rondini,
al mig del prat, prop de l'aigua del Garona,
el derrocaré davant tots sobre l'herba,
i no crec dir jactància ni vilesa.
VI
Senyor amic, Déu us deixi complir
vostre desig, que jo no podré evitar,
quan me'n vagi, que em pelin o em plomin,
......................................................................
i quan sabrà que esteu en regne estrany,
li'n patirà son cor fer i salvatge.
Guillem de Berguedà (1130?-1195/1196)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
De tots els poemes que ens han ofert, i tenint en compte que la poesia ´s un gènere que no m'agrada i em costa d'entendre, amb el que més a gust m'he sentit i més m'ha agradat és la Tençó de l'Oreneta (Arondeta) de Guillem de Berguedà.
ResponEliminaM'apassiona la història, i de tota la medieval és la que més.
De l’època medieval se’n conserven documents, diaris ( com ara El Llibre dels feits de Jaume I), manuscrits (com Les Très Riches Heures, del Duc de Berry), alguns frescos, etc., que et poden situar i/o explicar com i perquè van passar o es van fer certes coses, però la poesia, i sobretot la trobadoresca, et situen en l’actuar, el pensar i el sentir de les persones de l’època, i això, per mi, és d’un valor incalculable a l’hora d’entendre una part tant important de la història, cosa que n’augmenta l’atractiu i em predisposa a gaudir-ne plenament, sobretot si puc llegir les dues versions, l’escrita en l’ idioma original (encara que no l’entengui) i la traduïda.
Aquesta és una tençó d’amor en la que bàsicament es reflecteix l’enyorança del guerrer en el repòs de la batalla i el desig de companyia amorosa. És un poema que em meravella i diverteix a la vegada, doncs amb gran mestria el poeta aconsegueix tractar un tema trist i carregat de nostàlgia, sense caure en la melangia i donant-li un toc d’humor que alleugereix el pes que, sense problemes, hagués pogut patir l’obra.
Realment haig de confirmar, que la poesia és una literatura que no m'agrada gens. Però en la Tencó de l'Oreneta he vist plasmada part de la història medieval.
ResponEliminaLa he trobat divertida, però a la vegada també molt atrevida. També m'agradat molt el seu contingut i la seva transparència.
Encara que també he llegit la resta de poemes, per mi l'Oreneta ha sigut el més facil de digerir.
Quines obligacions té el trobador, en la poesia de "oreneta, el teu cant m'enfurisma" de Guillem de Berguedá?
ResponElimina